Gironàmbuls, tercer. O la teoria de la covardia.

Hi ha qui diu que Girona va ser tres vegades immortal. Una absurditat com una altra, ja que la immortalitat és eterna, mereixedora d'un sol mèrit, i no pot ser-ho tres vegades. A l'igual que la mortalitat: només cal morir un sol cop per ser ben mort. Però lluny del misticisme heroic d'una creuada contra el no res, els gironins som, de mena, covards. Hem viscut, sempre que hem pogut, a l'ombra dels murs grisos de pedra i vivim, encara avui, a l'ombra dels murs estrets però alts de la mediocritat mal païda. Mirem cap enfora, no per aprendre sino perquè ens donin el copet a l'esquena i ens acceptin sense vergonya. Forma part del nostre ADN. No ho podem evitar. I aquesta ombra que s'estira i s'estira, pren visos de complexe d'inferioritat quan són des de Barcelona que arriben les amenaces. Cridem, ens queixem, remuguem... però confonem obediència de país en servilisme cap a la gran capital. Despreciem, d'entrada, tot el que tingui regust a gironí, a nostre. Si és nostre no pot ser bo, afirmem en veu baixa, no pot ser encertat. Tot precisa de la pàtina del barcelonisme impregnador i de la ignorància del que brolla del sòl que trepitgem. I no és una questió de pedagogia només. Ni molt menys. És, en essència, una assumpte de covardia. És molt més senzill ser covard que estimar d'on venim.

Per a més d'un, el que afirmo és una aberració. Una intolerant mostra més de que més ens val demanar que Barcelona ens tregui les castanyes del foc. Però afirmo: algú ens està prenent el pèl. I viu més enllà de la Tordera. Algú s'en riu de nosaltres quan parla de la Nacional II, o de l'Aeroport de Vilobí i el vodevil Ryanair, o quan explica la vida del mòn al voltant dels trens de Rodalies... i fins i tot quan parla de cultura, de turisme i de comerç. N'estic fins els nassos (eufemisme) de que em prenguin el pèl i si em queixo em tractin de provincià.

M'agrada veure passar la vida des del Pont de Pedra. És un dels actes de valentia més arriscat que pot fer un gironàmbul avui en dia. I què? A algú li sap greu? Doncs que s'hii posi fulles, covard! Jo començo a preparar-me pel combat.